La Fira Mediterrània torna a ple rendiment

Després de dues edicions marcades per les limitacions de la pandèmia, la Fira torna a ple rendiment, recuperant el carrer i la comunitat, amb èxit de públic

Després de dues edicions marcades per les limitacions de la pandèmia, la Fira torna a ple rendiment, recuperant el carrer i la comunitat, amb èxit de públic

El discurs de la Fira qualla en fons i forma, cristal·litzant en les propostes sorgides dels programes Obrador d’arrel i Pla d'impuls a la dansa d’arrel, que ja estructuren una part significativa del programa i tenen com a denominador comú la mirada jove i desacomplexada que abraça tradició i contemporaneïtat

La programació, que aplegava una extensa selecció de 70 espectacles, ha assolit un 81% de mitjana d’ocupació (espais de pagament), i s’han exhaurit les entrades en 23 funcions

L’ÀreaPRO consolida la cèntrica zona professional que reprèn el pols i la internacionalitat, amb 1.122 acreditats i 608 entitats inscrites

La Fira, resilient i a prova de pluja: ben poca incidència tot i les pluges de divendres i dissabte, amb només una funció anul·lada i totes les propostes potencialment afectades reubicades o posposades

La 25a edició de la Fira Mediterrània de Manresa ja encara la recta final. La commemoració del seu quart de segle s’ha pogut celebrar amb la tornada del carrer, el cant i el ball col·lectiu, però també amb la consolidació de l’aposta de l’arrel com a motor creatiu, principalment amb l’èxit de les propostes artístiques que han comptat amb l’acompanyament de Fira Mediterrània així com els continguts treballats dins la programació d’activitats de reflexió i intercanvi adreçats als professionals.

Torna el carrer

Celebrem el retorn del carrer i del fet comunitari. El millor exemple ha estat l’espectacle inaugural, El Pou de la Gallina-Projecte Reditus, proposta de carrer de gran format on la Cia Voël i els Tirallongues de Manresa s’unien per fer una relectura de la llegenda manresana. La Plaça Major ha tornat a bullir de gent en els tres funcions d’aquest muntatge tan singular que marida circ, castellers i música en directe. El carrer també ha vist la recuperació de la cultura popular amb la Trobada de bestiari popular i la Diada Castellera, i la ciutadania ha pogut participar de la festa amb les propostes de l’Hostal Càntut, les de la Plaça de la Fira i les de la Taverna Cervesa Guineu. Tampoc podem oblidar el retorn de les parades de FiraPasseig.

I si parlem de carrer... com diu el refrany, qui canta i balla, els seus mals espanta. Passem pàgina cantant i ballant. De la pandèmia... i de la pluja. Hi havia tantes ganes, que ni la insistent pluja de la jornada de divendres i les més tímides espurnes de dissabte han fet enrere la ciutadania ni han enterbolit la celebració d’una Fira que ha demostrat múscul operatiu i resiliència, doncs tots els espectacles potencialment afectats van ser o bé reubicats o bé posposats breument. Les dades en donen fe: només es va haver d’anul·lar una de les funcions de Cia d’es Tro, adreçada als alumnes del Firaescoles.

Els primers fruits d’una Fira provocadora

La Fira es presentava interpel·lant-nos sobre com ens travessava la tradició. Potser, a hores d’ara, bona part del públic i professionals que han gaudit la Fira –un públic entregat que ha ballat i cantat de nou-  ja té la resposta.

Hem pogut veure ja els primers fruits de les dues eines estratègiques de la Fira, l’Obrador d’arrel i el Pla d'impuls a la dansa d’arrel, per provocar que la tradició travessi la creació. Dues iniciatives per afavorir l’aparició de contextos, facilitar la creació i contribuir a la gènesi de projectes que treballin amb la tradició, acompanyant-los alhora en el camí de la professionalització i establint xarxa amb altres festivals i equipaments.

En el cas de l’Obrador d’arrel, enguany ha suposat gairebé un terç de la programació total de la Fira, amb 23 nous projectes, entre ells l’espectacle inaugural. Pel que fa el Pla d’Impuls a la dansa d’arrel, dos anys després d’implementar-se, hem començat a veure’n els fruits, amb diversos projectes. Citem com a un exemple, l’espectacle El Rӕpte de L’Esbart Manresà.

El mercat

I no oblidem que la Fira és mercat. Enguany s’ha recuperat l’ambient i sensacions del 2019, senyal que el sector es va reactivant. La ubicació de l’ÀreaPRO al centre de la ciutat i a tocar dels espais d’actuació, ha tornat a rebre la bona acollida de la darrera edició per part dels professionals. La Taverna Cervesa Guineu, l’espai central, s’ha vist reforçada amb la incorporació de la CarpaPRO -una nova carpa annexa que ha acollit les reunions ràpides i altres trobades informals- i el Centre Cultural Casino.

Les jornades professionals també s’han centrat en els objectius de la Fira, amb una intensa reflexió sobre el paper de la tradició en el present de la creació i la programació cultural. Les presentacions de projectes s’han centrat en les propostes de l’Obrador d’arrel i del Pla d’impuls a la dansa d’arrel. La bona acollida de la proposta de la Fira ve acreditada per els 1.122 professionals inscrits, amb 141 procedents de l’estranger. Cal destacar la celebració en el marc de la Fira de l’European Folk Network Conference, la trobada anual de l’associació europea que aglutina els professionals del sector de les músiques d’arrel.

Les xifres

La Mediterrània no es caracteritza per entrar en les competicions dels guarismes, però val a dir que una sola dada ratifica de nou l’èxit de la proposta. La setantena d’espectacles presentats en aquests quatre dies han estat molt ben acollides, amb una mitjana total del 81% d’ocupació (d’aquells espais de pagament), amb 23 funcions exhaurides (dades a migdia de diumenge) com ha estat el cas, entre d’altres, de Marala, Cocanha amb Tarta Relena i Los Sara Fontán, Júlia Colom, Solc, Fiblades, Maria Ribera Salvador, Zum-Zum Teatre i Mos Maiorum.

 

Indicadors de la 25a Fira Mediterrània de Manresa

Total de professionals (programadors, premsa i artistes): 1122

Catalans: 880

Resta de l’Estat: 101

Internacional: 141

Companyies i funcions (seccions oficial + OFFs)

Total de companyies: 112

Espais d’actuació: 20

Funcions artístiques: 109

Funcions de pagament: 45

Funcions gratuïtes: 64

Funcions exhaurides: 23

Estrenes: 54

  • Estrenes absolutes: 32
  • Estrenes a Catalunya: 8
  • Estrenes a l’Estat espanyol: 7
  • Projectes en procés de creació: 7