CRÒNICA DISSABTE 11 D’OCTUBRE

Els malians Toumani i Sidiki Diabaté van protagonitzar un inspirat i evocador diàleg de kores al Teatre Conservatori

La interessant proposta del projecte europeu FolkMus es va plasmar en un concert protagonitzat per deu joves músics de cinc països diferents

El grup de referència del folk català, El Pont d’Arcalís, va presentar els temes que integraran el seu pròxim disc inspirat en els ritmes tradicionals andorrans

Els occitans Massilia Sound System van celebrar els 30 anys de carrera oferint una festa de ritme i color a la sala Stroika

La jornada viscuda dissabte s’ha d’entendre com la prova definitiva a l’encert que ha suposat avançar les dades d’aquesta 17a edició de la Fira Mediterrània. El bon temps va convidar la gent a sortir al carrer i el centre de Manresa es va omplir d'espectadors disposats a participar en els diversos espectacles destinats als més petits. Des d'Irineu Tranis, que va obrir a mig matí el xiringuito d'El venedor d’històries a la plaça Major, o els andalusos de la Compañía Barré que repartien crispetes en la seva proposta Juan Palomo ya está aquí situada a la plaça Sant Domènec, a pocs metres del lloc on la canalla es divertia entrant al laberint o fent cua per participar en la Mostra d’artefactes científics i joguines d’època, proposada per Jocs Ambulants. Un elevat índex de participació en màniga curta gràcies al bon temps que es va mantenir al llarg de tot el dia i que va propiciar que les terrasses de bars i restaurants s’omplissin a vessar per demostrar que l’impacte econòmic que provoca la Fira és més que una realitat.

Començar la jornada a l’aire lliure, veient l’espectacle que el grup català Le Croupier ha dedicat al gènere de la revista, és una manera de carregar les piles per aguantar la jornada més maratoniana dels quatre dies de Fira. El seu muntatge, Esperança dinamita (cançons de la revista) és un homenatge a aquells temps en què el Paral·lel de Barcelona era l’epicentre nocturn de la diversió i la gresca de tot el país. Van sonar cuplets amb lletres carregades de dobles intencions que avui en dia sonen innocents, però que temps enrere sonaven més picants que un bitxo.

ANADA I TORNADA

Abans d’entrar en trànsit amb el Dervixos Giròvags de Damasc, el públic més curiós ja havia fet un volt pels carrers de la Vila. El programa convidava a començar la tarda musical al Teatre Conservatori per assistir al concert que el músic malià Toumani Diabaté oferia al costat del seu fill Sidiki. Un diàleg de dues kores, l’instrument de 21 cordes originari d’Àfrica que extreu una sonoritat complexa i molt característica. Gràcies a ell, els Diabaté aconsegueixen crear telons sonors carregats d’aromes subsaharians, una evocació al paisatge i a la forma de ser d’uns pobles que lluiten per la supervivència. Malgrat el seu estat de salut, el mestre Toumani segueix mostrant-se com un autèntic virtuós de la kora, i el seu fill li segueix les passes amb convicció. Ambdós van protagonitzar un concert ple d'intensitat.

Sortir a tota velocitat cap a la Taverna Estrella Damm - Cuines del Món, s'arribava a temps a la proposta FolkMus, la reunió d’una desena de joves músics, procedents de cinc països diferents (Catalunya, Portugal, Grècia, Estònia i Itàlia), que durant dos anys han participat en un programa europeu en què han treballat sobre repertoris tradicionals de tot el continent amb instruments antics sota el títol de Young musicians and old stories, folk music in musEUms and more. Dos catalans hi formen part, el guitarrista Pau Figueres i el virtuós de les gralles, tarotes i clarinets, Manu Sabaté. Ells, amb els seus companys internacionals, van oferir un recital carregat d’emocions, en què fins i tot va sonar un dels nostres tradicionals balls plans interpretat amb panderos quadrats o acordions diatònics. Tota una troballa que aconsegueix despertar l’interès per aquest ambiciós projecte comunitari.

Al Teatre Conservatori es va veure l’estrena de l’espectacle que oferia el quintet El Pont d’Arcalís. Presentaven el seu últim disc, que encara no ha sortit a la llum, que es titula igual que el recital: La Seca, la Meca i les valls d’Andorra. Ja fa quatre anys que treballen en aquest recull de ritmes de les valls andorranes, a les quals ha posat lletra l’escriptor Albert Vilaró, que també era present a la platea. De tota manera, abans d’entrar en la matèria inèdita de les peces que ompliran aquest nou treball discogràfic, els d’El Pont d’Arcalís van fer tota una declaració d’intencions interpretant Foc al tribunal!, la cançó que donava nom al seu anterior àlbum.

VOLTES I VOLTES

Es va viure una gran expectació als volts de les nou de la nit al teatre Kursaal. Arribava un dels plats forts de la jornada, els Dervixos Giròvags de Damasc. Aquesta era la única funció que faran aquest any a Catalunya acompanyats dels seu inseparable Ensemble Al-Kindi amb el qual ja porten tres dècades de gires per tot el món. Amb un inici a capella, el ritual va de menys a més, fins que els giròvags comencen a donar voltes i voltes sobre sí mateixos i es crea una sinergia hipnòtica que captiva a l’espectador. Així es converteix en una actuació fascinant en la qual transmeten sense filtres el misteri i la intensitat de la cerimònia sufí tal i com es realitza a la Gran Mesquita dels Omeies de Damasc.

FI DE TRAJECTE

El cantaor Pere Martínez va oferir a la sala El Sielu un quartet en què hi destacava un violoncel·lista cubà, en un concert flamenc amb tocs caribenys. Despertaferro tocata, en el qual Xavi Lloses i David Sarsanedes controlaven a distància, mitjançant la tecnologia, el repic de les campanes de la seu de Manresa, amb un so ancestral en què els dos músics barrejaven amb els ritmes electrònics en tot un seguit de petits concerts d’un quart d’hora de durada.

La fi de trajecte, però, ens va portar a la sala Stroika amb el doble concert que protagonitzaven els valencians Aspencat i els marsellesos Massilia Sound System. Dos directes potentíssims, d’aires mestissos en què la música tradicional es fusiona amb el llenguatge més actual de l’electrònica. Els primers van defensar la seva presència amb una actuació inspirada i els occitans estrenaven les peces que integren el seu vuitè disc que coincideix amb els seus primers 30 anys de carrera. Ells van transformar el local en una festa amb esperit combatiu amb ritmes carregats de reggae i altres estils que arriben de l’altra banda de l’Atlàntic. Això, sí, sense perdre mai la identitat.