La mirada jove a l’arrel que impulsa la Fira Mediterrània es consolida

• L’aposta de la Fira, articulada a partir del present, els joves i la mirada i encarnada en el seu espectacle inaugural, qualla i arrela durant els quatre dies intensos de Fira
• L’arrel interpretada sense complexos a nivell artístic i la presencialitat, aspectes clau en aquesta edició

• Èxit de la nova ubicació de l’ÀreaPro: la centralitat que gira al voltat de la Taverna i la Casa Lluvià en el nou espai al jardí del Casino es configuren com una gran opció a explotar en les properes cites

• Augment de les acreditacions professionals que constata la recuperació del sector, que enguany han combinat tant els avantatges de la trobada presencial com de l’àmbit virtual

• Divendres es va poder fer efectiu el restabliment del 100% de l’aforament dels espais amb programació artística, una fita que transcendeix la Fira però que ha estat una sorpresa molt benvinguda en aquesta 24 edició

• Tot i el poc marge de maniobra, la venda d’entrades assoleix el 81% de mitjana respecte l’ocupació general dels espais de la Fira (dades de diumenge al migdia)

La 24a edició de la Fira Mediterrània de Manresa arriba a la seva fi, i s’ha de celebrar per molts motius.

El primer és filosòfic, fundacional: el discurs de la Fira ha arrelat. Els tres eixos bàsics i transversals que articulen el corpus de la Mediterrània -els joves artistes emergents que utilitzen l’arrel com a matèria prima, les mirades contemporànies que incorporen l’arrel com a ingredient de la seva proposta i el present, centrat en la relació intrínseca entre cultura i educació- han agafat cos i realitat durant aquests quatre dies intensos, i la millor mostra va ser el concert inaugural. Un delicat i alhora potent equilibri entre tradició i contemporaneïtat es van encarnar a la perfecció en la vetllada de dijous al Teatre Kursaal on l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) s’estrenava i presentava Trencadís, la seva òpera prima, que va deixar clar que aquest efervescent present de l’arrel ens projecta un futur prometedor. El talent i la creativitat desacomplexada per abordar la tradició però vinculant-la a la poesia d’autors contemporanis va ser l’exemple clar de l’ideari que travessa la programació d’aquesta 24ª Fira Mediterrània, i que podem afirmar ha arrelat amb èxit a Manresa.

Ampliació d’aforaments

Un altre motiu per celebrar és contextual, però no menys transcendent, i de ben segur quedarà en el record: la Fira va començar amb les limitacions pel Covid19 vigents, i això va canviar en la seva segona jornada, quan divendres matí ja va poder recuperar els aforaments complerts dels seus espais. Una gran notícia per al sector cultural i per a la Fira que va possibilitar ampliar la venda de molts dels espectacles que ja tenien les entrades esgotades. La fi d’algunes de les limitacions, com és el cas del pla del PROCICAT recentment aprovat i que permet fer castells de fins a 160 persones, també va permetre recuperar activitats de l’associacionisme al carrer, com els castellers a la Plaça de la Fira de dissabte al matí.

ÀreaPRO al centre

Una conseqüència de la pandèmia que sí haurem de celebrar ha estat el canvi d’ubicació de la seu de l’ÀreaPro. La nova seu del punt de trobada i les activitats professionals, enguany desplaçat al centre de Manresa i amb la Taverna (situada al jardí del Casino) i la Casa Lluvià, ha funcionat. La Fira va ser flexible l’any passat amb una pandèmia en el seu apogeu, però enguany ha guanyat la partida optimitzant algunes de les mesures adoptades per fer front a les restriccions. La proximitat entre espais, la ubicació al nucli de la ciutat i la nova zona al jardí del Casino han estat molt ben rebudes. La percepció que els professionals han traslladat a l’organització ha estat molt positiva, i tot i que hi ha marge de millora, el desig generalitzat ha estat que aquest canvi esdevingui una realitat per a les properes edicions.

Una altre dels canvis generats per la irrupció de la Covid i que han arribat per quedar-se ha estat la transició al digital. La incorporació de l’streaming s’ha mantingut en algunes de les activitats professionals presencials i algunes d’artístiques. De manera que les xerrades, taules rodones, ponències, debats i reunions ràpides, que recuperaven la dimensió física, també s’han pogut seguir en directe en pantalla. Les crisis sempre són una bona oportunitat per generar valor afegit, i ara, bona part de la programació professional de la Fira Mediterrània s’ha pogut gaudir tant en persona com en la distància, i es podrà consultar a posteriori.

Més professionals acreditats

Si parlem de l’ÀreaPro, evidentment cal parlar de xifres i indicadors que subscriguin l’estat del sector. Podem afirmar que la xifra ha augmentat respecte l’any passat (1.195), assolint els 1.231 persones acreditades (desglossats en 1.008 procedents de Catalunya, 139 d’origen estatal i 84 provinents de l’estranger). Però el sentit de la Fira no està merament en els números, sinó en l’activitat que han generat aquests professionals. Per exemple, les Jornades professionals van exhaurir les localitats, fins i tot quan el 100% de l’aforament es va reactivar, i s’hi ha de sumar el públic en línia, que a data d’avui arriba a les 281 visualitzacions. Pel que fa les reunions ràpides, un altre indicador objectiu de la recuperació de l’activitat, han suposat gairebé un miler de interaccions –de les quals 168 en format presencial i 792 en línia- marcant clarament la pauta que les trobades funcionen tant en el format presencial com en el virtual.

En un altre ordre, però no menys important, s’ha recuperat el programa Firaescoles, que ha suposat que uns 2.500 alumnes de 19 escoles del Bages puguin gaudir de la programació adreçada al públic més jove. És una de les mostres de la relació entre cultura i educació, i que també s’ha fet palès en el compromís de la Fira Mediterrània amb la sostenibilitat i la solidaritat, testimoniat amb detalls significatius com la reducció de la presència de plàstics més contaminants o l’acreditació professional feta de cartró plantable.

Ocupació

Reprenent l’apartat de la venda d’entrades, s’ha assolit una bona xifra d’ocupació d’aforament, amb una mitjana del 81% (dades de diumenge al migdia). Una xifra assolida tot i el poc marge de maniobra que va suposar que l’anunci oficial de la recuperació dels aforaments arribes a 48h de l’inici de la Fira i no es pogués implementar fins divendres 15.

Aquesta edició tanca amb la il·lusió de la celebració dels 25 anys de Fira Mediterrània, que se celebrarà del 6 al 9 d’octubre de 2022, amb el desig que es pugui recuperar l’activitat al carrer, coincidint amb l’efemèride a Manresa del 500 aniversari de l’estada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat.

Indicadors de la 24a Fira Mediterrània de Manresa

Total de professionals (programadors, premsa i artistes): 1231

Catalunya: 1008

Resta de l’Estat: 139

Internacional: 84

Companyies i funcions

Total de companyies: 88

Espais d’actuació: 16

Funcions artístiques: 105

Funcions de pagament: 86

Funcions gratuïtes: 19

Funcions exhaurides: 39

Estrenes: 43

• Estrenes absolutes: 28
• Estrenes a Catalunya: 5
• Estrenes a l’Estat espanyol: 3
• Projectes en procés de creació: 4
• Presentació de disc: 2
• Preestrenes: 1